Moltes vegades, en discussions sobre literatura i educació apareix el tema recorrent de si son positives o no les lectures obligatòries o si pel contrari és més aviat perjudicial el fet d'imposar una determinada lectura als alumnes o fills. Com a la majoria dels casos el sentit comú ens diu que això depen de molts factors. Però el que si sembla lògic és que ja que obliguem als alumnes a llegir, aquests llibres haurien de tenir una qualitat literària contrastada.
Tot
i que aparentment no puguin semblar molt pedagògics, els grans
clàssics de la literatura infantil i juvenil aporten als nens unes
eines estraordinàries per al seu desenvolupament personal. Els
contes dels germans Grimm, entre els que destaquen “la caputxeta
vermella”, “la ventafocs”, “Hansel i Gretel” o
“Blancaneus”, que recentement s'han adaptar al cinema amb grans
superproduccions, son contes on triomfa el be sobre el mal, però no
estan mancats d'una il·lustració notable de la maldat, de l'enveja
i de la crueltat humana que malauradament defineix moltes vegades el
mon dels adults. Encara més punyents son alguns dels contes de Hans
Christian Andersen: “La sirenita”, “el soldadet de plom” i
especialment “La petita venedora de llumins” son exemples on es
veu que aquest triomf del bé sobre el mal requereix un preu a
vegades massa gran que es paga fins i tot amb la pròpia mort.
En
aquests últims anys, i potser degut en part a la gran producció
editorial, hi ha hagut una allau de contes infantils i juvenils,
sovint molt deterministes i orientats a resultats concrets que han
anat en detriment del plaer de la literatura: “en Tic deixar el
xumet”, “la meva amiga la Por”, “en Cinto va de colònies”,
Tina apren a llegir” o “en Quimet es canvia d'escola” son
títols inventats però que recorden a molts dels que podem trobar a
la biblioteca.
Entre
els clàssics juvenils “Illa del tresor” és un dels grans
referents de la literatura de gènere. El jove Jim
Hawkins rep una nit la visita d'un
mariner amb la cara tallada, Billy Bones, que porta únicament el seu
vell cofre i que més tard morirà degut a la seva adicció al Ron.
Així comença una de les aventures més interessants de la
literatura juvenil, Pirates, doctors, mapes, fragates, or, traicions,
suspens … tot una serie d'ingredients que poc tenen a veure amb la
nostra vida ni la dels nostres fills, però que segur continuaran
formant a futurs lectors. I es que el llibre de Robert Louis
Steveson, juntament a d'altres autors com Jules Verne, Mark Twain o
més recentment J. K. Rowling son en si mateix un gran tresor per a
la humanitat.
De
fet prodríem dir que la pròpia lectura és com una illa del tresor,
un espai de ficció extraordinàriament ric. La lectura enriquix
sempre a la persona que llegeix perque ens va viure més vides, vides
que mai viurien, visitar llocs que mai haurien vist, compartir
experiències impossibles i sobretot ser allò que hauríem pogut
ser.
(Text de l'AFA per a la Revista del col·legi, 2013)
(Text de l'AFA per a la Revista del col·legi, 2013)
